Este libro estudia aspectos de los paisajes alimentarios (foodscapes) ibéricos desde una perspectiva ecocrítica. La comida es uno de los componentes clave y más evidentes de nuestra identidad: quiénes somos, dónde vivimos, de dónde venimos. El sistema alimentario es depositario de tradiciones e identidad colectiva y un extraordinario vehículo de autorrepresentación e intercambio cultural. Decía […]
Tag Archives: Josep Carner
Un 4 de juny (del 1970) va morir Josep Carner a Brussel·les. Dos mesos després d’haver visitat Catalunya molt breument, trencat un exili de gairebé trenta anys. El pes de l’enyorança. Avui, al marge de l’Any Carner, publico una altra de les seves memorables “bonhomies”. A propòsit de les les formes dels vestits i les […]
Em recordo d’una certa època de la meva vida en la qual vaig saber de bona deu els misteris de Barcelona. Jo tenia uns coneguts que vivien a Sant Gervasi. Sant Gervasi, com tothom sap, mostra mil fesomies. Té carrerets de joguina amb tot de botiguetes i de pisets on viu la gent que té […]
El «Pròleg» de Joan Fuster a Les bonhomies de Josep Carner (Barcelona: Editorial A.C., 1964), fou una aportació essencial per valorar la prosa del Príncep dels Poetes. És un text superb, que insinua maneres de (re)llegir i estudia el valor de la prosa de Carner. M’arriba gràcies a Isidre Crespo (i la gestió de Toni Mollà), FUSTERians […]
Una altra prosa de Josep Carner recollida a Les Bonhomies. Publicada a La Veu de Catalunya el 4 de maig del 1923. A partir d’una hipotètica associació i d’un agut símil parla de-no-sé-quin-país. Tothom capirà de seguida que no puc revelar la identitat del lloc on s’han produït els fets dels quals acabo de rebre una confidència íntima. […]
Ara que soms tancats sota forrellat a casa, una suggestiva i suggerent prosa de Josep Carner, que fou publicada a la premsa i recollida al volum Les bonhomies (1925), ens pot alegrar la tarda i donar idees per al futur badoqueig urbà. «Una de les virtuts més preades de les ciutats populoses és la innocència. […]
Un molt bon amic de Granada em pregunta que què vol dir «enzes». Li explico («Dit de la persona aturada, mancada d’iniciativa i d’enteniment») i confesso que és una expressió que vaig aprendre en Carner, en la prosa que copio més avall. Josep Carner va ser un personatge prodigiós: a Barcelona, des del 1921 en […]
Com el coratge, com l’amistat, l’admiració és es una virtut viril. I tan prolífica, com és estèril la badoqueria estupefacta. L’admiració no pot deixar de menar- nos a alguna forma d’emulació. Cèsar admirà a Alexandre, Napoleó a Cèsar. • • • Cuito a dester-me de l’homenet al qual els seus petits interessos, el seu esperit […]
Em recorda el bloc de Jaume Subirana: Avui, 9 de febrer, Josep Carner hauria fet cent trenta-dos anys: http://jaumesubirana.blogspot.com/2016/02/de-paisos.html I recordo que demà a l’edifici Jose Carner de plaça Universitat comencen unes jornades sobre comparatisme: Click to access D%C3%ADptic%20Comparatistes.pdf
Josep Carner va ser un col·laborador freqüent a la premsa de Barcelona. El 1922 es queixava per carta de la lentitud en trobar una solució professional a Barcelona, ara que havia començat a treballar al servei consular espanyol i estava destinat a Gènova. Opinava sobre La Publicitat esdevingut el diari d’Acció Catalana. Escriu al seu car amic […]
Marjades 