Josep Carner: Aforismes al volt de l’admiració

Com el coratge, com l’amistat, l’admiració és es una virtut viril. I tan prolífica,

com és estèril la badoqueria estupefacta. L’admiració no pot deixar de menar-

nos a alguna forma d’emulació. Cèsar admirà a Alexandre, Napoleó a Cèsar.

• • •

Cuito a dester-me de l’homenet al qual els seus petits interessos, el seu

esperit de colla, el seu esgarriat instint defensiu, posen en guàrdia contra

el culte generós de l’excel·lència. Un diminutiu voluntari no és mai tan

interessant com un criminal.

• • •

L’admiració eixelebrada. en la jovenesa, ens és un defensiu contra la

corrupció; l’admiració vigilant, en l’edat saonada, és un preservatiu contra

la senilitat. Deixar d’admirar, és la menopausa de l’esperit.

• • •

Quan torneu a casa sense haver admirat res pel camí, el deu lar se us

vesteix d’escarceller.

• • •

Mai no entendreu ni explotareu com cal el mecanisme de la vida si no apreneu

d’admirar el que hi ha d’excel·lent en el que us és insofrible.

• • •

El pitjor de les escoles és llur jurament ritual de no admirar sinó dins una

barriada. El que tenen de més bell és llur indignació magnífica que els

permetrà, amb el temps, de rejovenir les admiracions tradicionals.

• • •

Quan un llibre em plau, si l’autor m’és amic, tinc goig que em plagui, i si ha

malparlat de mi en tinc l’orgull.

• • •

Tota vida sense almenys una admiració fidel, és un somni incoherent.

• • •

La vanitat no té més propòsit de burxar la groga, raconera (??) enveja, perquè

en la seva modèstia sap de no poder atreure l’admiració d’ulls brillants.

• • •

L’instint de l’infant és d’estrafer el que admira; encara no sabem destriar les

colors ni confegir, i ja vivim de la patètica paròdia del millor.

• • •

L’egrègia virtut de l’exigència amb si mateix, que es a la base de tot

gran atenyement, recapta de vosaltres que sigueu infidels als contertulians i

que us entotsoleu, diguem, amb els inassolibles.

• • •

No solament perquè tenien herois els romans venceren. Potser fou

sobretot per la generositat de llurs arcs triomfals.

• • •

Aquells que es migren, com d’un corcó, de la superioritat d’altri. mai

no faran ni bons conspiradors.

• • •

Occident: l’admiració versàtil. Orient: la meravella petrificada.

• • •

• D’admirar el passat pròxim en vénen les restauracions, o retorn al costum.

D’admirar l’antic en venen les revolucions, o retorn a la puresa. De no admirar

sinó els espectacles, l’immediat passatemps dels ulls, en vénen normés que les

interrupcions històriques, o vacances de la responsabilitat.

• • •

Em feria tanta de vergonya de pertànyer a un poble sense virtut d’admiració,

que demanaria que ens colonitzessin, per a tenir, d’una manera o altra,

monuments.

• • •

Quan se surt d’admirar, no us poder pensar que bé es menysprea.

Josep Carner

L. P. 23.1.1930

Advertisements

One thought on “Josep Carner: Aforismes al volt de l’admiració

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s