Gonzalo Rojas, “Materia de testamento” (1988)

Gonzalo Rojas (1917-2011) és autor d’un bon exemple d’enumeració caòtica, amb recurs a l’humor: des de la intimitat pròxima i familiar, a la política fins arribar a la metapoètica. Millor enfocar la mort amb bon sentit de l’humor. El poema pertany al llibre del mateix títol, Materia de testamento (1988) A mi padre, como corresponde, de […]