Josep Carner, «Terrats»

Josep Carner va ser un col·laborador freqüent a la premsa de Barcelona. El 1922 es queixava per carta de la lentitud en trobar una solució professional a Barcelona, ara que havia començat a treballar al servei consular espanyol i estava destinat a Gènova. Opinava sobre La Publicitat esdevingut el diari d’Acció Catalana. Escriu al seu car amic Jaume Bofill i Mates una frase genial: se sent dolgut pel panorama de «les vostres imperiosas vacaciones del estío». Aquestes vacances encara duren…

En aquest article ens parla dels terrats, una institució que ja caduquejava, i que ara ens pot semblar pura rampoina. Records d’altres temps vistos amb un humorisme característic.

001_1

TERRATS

«Ja seria hora que algú escrivís un llibre sobre els terrats de Barcelona, sobre la vella i curiosa ciutat aèria. Jo el voldria amb moltes d’anècdotes i moltes d’il·lustracions. El terrat, permès i instat per la dolcesa del nostre clima, és un altar del cel, amb oferiments de roba estesa, coloms i clavellines, litúrgia de sedasseries i cançons, cultes d’amistat i amor; no pas, tanmateix, inapte, quan s’ennuvola la vida civil, per a aviar i rebre les bales espetegants. Avui en dia la moda dels terrats és de suportar els estres de la T. S. F.; i ja s’inicia, però, una tendència que serà la mort del terrat clàssic: el pla superior de les cases esdevindrà “sky-garden”, privilegi d’un sol llogater, o bé del propietari, si viu a la casa. Barcelona es una gran ciutat per a tenir un bé de Déu de “sky-gardens“. Les nostres cases podrien portar fàcilment capells de roses, com, certament, Ilurs balcons haurien d’exhibir-ne aparadors o prestatges. La cosa farà molt bonic, però la funció social del terrat, que era de compensar amb un bri de cordial comunisme l’excessiva casolaneria dels pisos i el desenfrenat individualisme dels carrers, no trobarà tan fàcilment una institució que se’n faci càrrec. El terrat era el jardí, el camp d’esports, el club i el cinematògraf per a la gent modesta: els matins assolellats de l’hivern i les nits, allí més respirables, de l’estiu, hi congriaven tertúlies informals; era plaent que l’escaleta, amb les seves olors de sofregit, us deixes de cara al trèmul velari de l’atmosfera il·limitada, i que cada casa no semblés punxagudament fortificada contra el cel (com passa amb les cobertes de nòrdiques teulades), sinó refiadíssima d’ell, consagrant-li francament una peanya. Del terrat estant, podíeu veure cada any els focs de Sant Joan, les processons, els còmics aeròstats dominicals; hi fèieu volar coloms o bombolles de sabó; us associàveu a les festes populars de la ciutat o be a les manifestacions politiques; ventilàveu idil·lis o disputacions amb els veïns; assajàveu informalment “Els Pastorets” o el “Tenorio”; ballàveu al so d’un acordió. El terrat us permetia un cor innombrable. Ballàveu… Em recordo d’haver conegut un vell metge rnallorquí deliciosament patriarcal i rústeg: no s’havia mogut del seu noble sinó per a estudiar a Barcelona. Barcelona per a ell fou una sèrie d’aules, l’hospital, la cambra de la casa de dispeses: tenia els ralets justos per a mesar una vida ascètica i reclosa. EI seu sol paradís barceloní va ésser el terrat de la casa on vivia: allí, cada diumenge a la tarda, ballava amb les criades; i de ben boniques i ben entremaliades que n’hi havia, deia; mai més a la vida no va divertir-se tant. Se’l veia enlluernat, quan refeia, a la seva memòria, aquells diumenges.

Zorrilla, el poeta, quan era a Barcelona, havia cobrat, i despès tot seguit, com tenia per costum, uns poemes a fer perquè un conegut editor aprofites per al llibre de luxe destinat a Amèrica unes làmines de Gustave Doré. L’editor, al capdavall, no tingué més remei que ficar-se’l a casa, gairebé empresonar- l’hi, deixant-lo impecuniós i potser sense capell. Hom li concedí el terrat com a esbarjo. El poeta no tingué mes remei que fer refilar la seva ploma; quan ja no podia mes pujava al terrat a donar un tomb. Les criades que estenien o plegaven la roba ja el coneixien: — Ai carat de senyor Surrillal ¿Com anem, senyor Surrilla? — Li deien, i ell gentil, saludava, potser encara els deia sultanes o infançones.

Jo mateix tinc records memorables de terrats. Els de la meva infantesa, amb el descobriment i l’emoció estranya dels fenòmens meteorològics; els de la joventut, amb els pintorescos indrets de la ciutat vella vistos des de tallers d’artistes; els d’uns besos bescanviats materialment sota les bales en un dia de vaga general. Ara, ja amb una regular perspectiva d’anys al meu darrera, envejo a Ramon Nonat Comes, que coneixia tots els terrats de Barcelona, a Emili Vilanova, que sabia totes les coses que s’hi solien dir.

La gent de la plaça de Catalunya per amunt, és clar, no saben ben bé el que és un terrat. En temo que no els hauré interessat gaire. Tanmateix, però, fins de Ilurs terrats hi ha alguna història. En aquella setmana que amb pompa ridícula va ésser anomenada Tràgica, la gent de la ciutat nova pujava de nit al terrat a bescanviar presagis i alarmes; a escorcollar les tenebres, possiblement sadolles d’horrors. I bé, molts veïns que havien viscut anys i panys a pocs metres de distància, es van conèixer, i una vibració de cordialitat va resseguir aquells nàufrags inquiets de la civilització. I com una conseqüència de la humaníssima tutela del terrat es van fer, almenys en el meu barri —a tocar, no us penseu, del Passeig de Gràcia — una mala fi de casaments».

Josep Carner

La Publicitat 27.10.1929

JCArner Terrats

Advertisements

2 thoughts on “Josep Carner, «Terrats»

  1. En les ocasions -no masses, si hi penso- en les que he pujat als terrats barcelonins, sempre he tingut la sensació que siguin llocs… no sé si màgics, però, en tot cas, sí estranys. Sortir a un terrat és com entrar en un món paral·lel; semblant al que, de petits, ens hem inventat, per exemple, sota la taula. Sortir a un terrat és com entrar en un’ altra dimensió. Ara entenc per què.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s