
Fabrizio De André (1940-1999) fou un cantautor de l’escola de Georges Brassens o Leonard Cohen (dels quals va adaptar cançons). De Brassens té una versió de “Les Passantes“, de Cohen, “Suzanne”.
De André és autor de cançons (ell sempre va negar que fos poeta) excepcionals, que retraten una societat i un segle. Una que escolto obsessivament aquests dies de bogeria col·lectiva a les terres martiritzades d’Ucraïna és “La guerra di Piero”. És una cançó del 1964 que narra la història d’un soldat que va dubtar a matar “un uomo in fondo alla valle / che aveva il tuo stesso identico umore / ma la divisa di un altro colore” i aquest dubte li costà la vida. Segons Francesco Ciabattoni (Georgetown University), expert en De André, la inspiració per aquesta cançó prové d’una varietat de subtextos com Rimbaud, Curzio Malaparte, Italo Calvino i John McCrae.
En els convulsos anys seixanta, les canços de De André transmetien missatges anticlericalistes, antimilitaristes i anarquistes que van ser molt ben rebuts a Itàlia. I encara tenen un sentit seixanta anys més tard.
Com a bonus track afegeixo la “Canzone dell’amore perduto”, una “struggente” cançó de desamor.
Canzone dell’amore perduto
Fabrizio De André, 1966
Ricordi, sbocciavan le viole
con le nostre parole:
“Non ci lasceremo mai, mai e poi mai.”
Vorrei dirti ora le stesse cose,
ma come fan presto, amore,
ad appassire le rose, così per noi
l’amore che strappa i capelli è perduto ormai:
non resta che qualche svogliata carezza
e un po’ di tenerezza.
E quando ti troverai in mano
quei fiori appassiti al sole
d’un aprile ormai lontano
li rimpiangerai,
ma sarà la prima che incontri per strada
che tu coprirai d’oro per un bacio mai dato
per un amore nuovo.
E sarà la prima che incontri per strada
che tu coprirai d’oro per un bacio mai dato,
per un amore nuovo.
Song of Love Lost
Translated by: the Princeton ITA 225 Seminar of Spring 2022
Remember, the violets blooming
as we spoke our words
“We will never ever, ever part.”
I wish I could say those same things to you now
but, love, how soon the roses wither,
so too for us
the hair-pulling love is lost already.
all that remains are a few listless caresses
and a hint of tenderness.
And when you find in your hand
those flowers withered by the sun
from that April now long past
you will mourn them,
but it will be the first one you meet on the street
that you will shower with gold for a kiss never given
and a newfound love.
But it will be the first one you meet on the street
that you will shower with gold for a kiss never given
and a newfound love.