Iman Mersal, «C.V.»

Iman Mersal

Iman Mersal (Mit ‘Adlan, Dakahlia, Egipte, 1966) va estudiar a la Universitat de Mansoura i obtingué una llicenciatura en àrab. Paral·lelament, l’any 1986, l’autora va llançar una revista feminista: Bint al-ard (Filles de la terra). Després de llicenciar-se, es va traslladar al Caire per estudiar un màster en literatura. Allà va freqüentar cercles de joves poetes i el 1990 va publicar el seu primer recull, Ittisafat (Caracteritzacions), al qual han seguit quatre més. En els últims explora el gènere avantguardista anomenat qasidat al-nathr (poema en prosa), alineant-se amb la “nova generació” de poetes que troben el gènere més adequat per descriure els detalls de la vida quotidiana. El 1998 es va doctorar a la universitat de El Caire i va marxar d’Egipte. Es va instal·lar al Canadà, on ensenya literatura àrab a la Universitat d’Alberta. Ha continuat escrivint; ha publicat tres reculls més: Hatta atakhalla an fikrat al-buyut (Fins que renuncio a la idea de casa) (2013), Kayfa talta’em: ‘an al umuma wa ashbahuha (Com reparar: la maternitat i els seus fantasmes)(2016) i Fi Athar Enayat al-Zayyat (Seguint els passos d’Enayat al-Zayyat) (2019), tots caracteritzats per una perspectiva femeninista, en contrast amb la literatura egípcia contemporània.

C.V.

A ruthless catalog of sorrows:
years in front of the screen, diplomas before jobs,
and languages—all that torture—now ranged under Languages.
Where are all the wasted days? The nights
of walking with hands stretched out
and the visions that crept over the walls?
Where are the feelings of guilt
and the sudden sadness faced with a little hill of fruit
atop a handcart in a forgotten street?
Years with no mention of the empty hours or the funerals,
expunged of black depressions and nibbled nails,
the housekeys forgotten inside the house.
There isn’t a single open window.
No trace of the desire, deferred, to leap out.
A life overstuffed with accomplishments,
scrubbed free of dirt:
proof that she who lived
has cut all ties to the earth.

(traduït de l’àrab per Robyn Creswell)

Un catàleg despietat de dolors:
anys davant de la pantalla, títols abans d’experiència laboral,
i els idiomes —tota aquella tortura— ara apareixen sota Llengües.
On són tots els dies perduts? Les nits
de caminar amb les mans esteses
i les visions que s’arrossegaven per les parets?
On són els sentiments de culpa
i la sobtada tristesa davant d’una mica de fruita
dalt d’un carretó en un carrer oblidat?
Anys sense esmentar les hores buides ni els funerals,
eliminades les depressions negres i les ungles rosegades,
les claus de casa oblidades dins de casa.
No hi ha una sola finestra oberta.
Cap rastre del desig, ajornat, de saltar en el buit.
Una vida plena d’èxits,
neta sense brutícia:
prova que la que va viure
ha tallat tots els lligams amb la terra.

2 thoughts on “Iman Mersal, «C.V.»

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s