Venezia muore

Venècia mor, Venècia decadent, Venècia. Víctima d’uns polítics perdularis, corruptes, que acaben sent gasius ficant miles de milions d’€ a les butxaques llurs. El Mose, el Moisès que no funciona ni funcionarà mai. Adéu Venècia. Me’n vaig a fer un tomb pel teu passat.

Per compensar tanta desolació, pèrdues millonàries, una cançó “lagunare” del segle XVII, titulada “Pelegrinatge de llacuna”. Redescoberta i difosa per Luisa Ronchini als anys seixanta, Lucio Finco la va adaptar per a cor masculí, conservant les característiques del cant en solitari. La interpreta el Coro Marmolada de Venècia sota la direcció de Lucio Finco.

 

Peregrinassion lagunarie

(e mi me ne son ‘ndao…)

E mi me ne so’ ‘ndao
donde che ‘i feva i goti
ziogando la spineta
ai altri ciochi.
Mi go de le fugasse,
de quele de Malghera,
go caminao par tera
fin a Fusina.
Dal trasto a la sentina
co’ un batelin da s-ciopo
andevo de galopo
a la Zueca.
Go caminao la seca
tuta la pescaria,
go da’ la popa indrìo
ai do castei.
Go visto l’orto dei Abrei
co’ tute le Vignole,
da le Vignole indrìo
me so’ reduto.
Go caminao par tuto,
go visto un buraneo,
l’aveva un bel çestelo
a l’ha mostrao.
E mi me ne so’ ‘ndao
donde ch’ ‘i feva le scuèle,
ziogando la spineta
le done bele.

Peregrinazioni lagunari

E io me ne sono andato
dove facevano i bicchieri
giocando la spinetta
e gli altri giochi.
Io ho delle focacce
di quelle di Marghera,
ho camminato per terra
fino a Fusina.
Dal trasto alla sentina(1)
con una barchetta da caccia
andavo di galoppo
alla Giudecca.
Ho camminato per la secca,
tutta la pescheria,
ho vogato all’indietro
verso i due Castelli.
Ho visto l’orto degli Ebrei(2)
con tutte le Vignole,
dalle Vignole indietro
sono tornato.
Ho camminato dappertutto,
ho visto un buranello(3)
aveva un bel cestello,
me l’ha mostrato.
E io me ne sono andato
dove facevano le scodelle
suonando la spinetta
le donne belle.

Peregrinacions llacunars

I he anat
on feien els vasos
tocant l’espineta
i altres jocs.

Tinc pans
dels de Marghera,
He caminat per terra
fins a Fusina.

A la babalà
amb un vaixell de caça
anava veloç
a la Giudecca.

Vaig caminar per la vora
tota la llotja del peix,
He remat enrere
cap als dos Castells.

He vist el cementiri dels jueus
amb totes les Vignoles,
de l’ila de les Vignole
he tornat.

He caminat per tot arreu,
He vist un de Burano
tenia un bonic cistell,
me l’ha mostrat.

I he anat
on feien els bols,
tocant l’espineta
les dones boniques.

2 thoughts on “Venezia muore

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s