Coco Chanel lectora (i Pierre Réverdy)

CocoChanelCaPesaro.png

Dies de desembre. Acabat de tornar de Nàpols, misteriosa, subterrània i arqueològica, s’imposa una visita a una exposició a Ca Pesaro de tema sorprenent, Coco Chanel i els llibres, sota el títol de «La donna che legge / la femme qui lit» .

« Si vous ouvriez aujourd’hui une histoire de notre littérature, vous devriez y trouver le nom d’un nouvel auteur classique : Coco Chanel. Chanel n’écrit pas avec du papier et de l’encre (sauf à ses moments perdus) mais avec de l’étoffe, des formes et des couleurs ; cela n’empêche pas qu’on lui prête communément l’autorité et le panache d’un écrivain du Grand Siècle, élégante comme Racine, janséniste comme Pascal (qu’elle cite) philosophe comme La Rochefoucauld (qu’elle imite en donnant elle aussi des maximes), sensible comme Madame de Sévigné… » 

Això escrivia Roland Barthes el 1967, advertència que no passa desapercebuda. L’exposició permet de veure una part de la biblioteca, llibres de les avantguardes; obres d’art; alguns – pocs- vestits; i una sèrie de reflexions sobre la lectura, com aquesta del seu primer amor, Arthur Capel, «Boy»:  « Thoughts that make you think. It is pleasant to forget oneself in following the imagination of another but better still to think out things oneself ».

L’exposició comença amb el manuscrit de Madame Bovary.

IMG_0713.jpg

Continua amb un conegut bodegó de Joan Miró, «Nord-Sud», que il·lustra la intensa relació entre art i literatura característica del període, una de les constants de la vida de la modista Gabrielle Bonheur Chanel.

IMG_0712.jpg

Insinua algunes associacions, ara ja no sorprenents, entre la gràfica de les revistes i llibres dadaistes i la famosa marca.

DadaChanel.png

I ens permet de veure un collage enginyós que juga amb el número 5, marca de la casa, els daus, l’atzar, i els noms de Misia i Coco.

IMG_0724.jpg

Una exposició de llibres: lletres, noms d’autors. Llibres objecte, d’un temps espectacular, muntada amb una gràcia que enamora. Jean Cocteau, Joan Miró, Pablo Picasso, Pierre Réverdy, Tristan Tzarà

IMG_0719.jpg

Una de les sorpreses més grates de l’exposició és una dedicatòria de Pierre Reverdy a Coco Chanel. La va fer en un llibre sobre ell de Michel Manoll i Jean Rousselot Pierre Reverdy (Paris: Éditions Seghers, 1951):

Chère Coco
le temps qui passe
le temps qu’il fait
le temps qui fuit
De mon obscure vie j’avais perdu la trace
La voilà retrouvée
plus sombre que la nuit
Mais ce qui reste
clair c’est que de
tout mon coeur
Je vous embrasse
Et qu’importe tout ce que qui suit
P.

DedicatòriaPReverdy.png

Pierre Réverdy és famós, entra altres coses per una definició de la imatge que va aprofitar André Breton al primer Manifeste del Surréalisme (1924)

L’IMAGE

PIERRE REVERDY

L’Image est une création pure de l’esprit. Elle ne peut naître d’une comparaison mais du rapprochement de deux réalités plus ou moins éloignées. Plus les rapports des deux réalités rapprochées seront lointains et justes, plus l’image sera forte — plus elle aura de puissance émotive et de réalité poétique. (…)

Amb Pierre Réverdy va tenir una relació especial. Segons el curador, fou molt intensa entre 1920 i 1924. Esquitxada de baralles i reconciliacions,  culmina  en una amistat intensa i profunda entre la passió amorosa i el misticisme.

La tesi del curador de l’exposició, Jean-Louis Froment, és que una biblioteca diu moltes coses sobre l’univers més íntim del propietari. Pot ajudar a entendre com els llibres són fonamentals i poden canviar una trajectòria vital. Els títols, els autors, revelen múltiples correspondències entre el lector i els llibres, i com aquesta lectora poc a poc es converteix en autora d’una altra mena, d’un pes específic indiscutible en el seu terreny d’actuació.

citation_fr.gif

L’exposició està divida en quatre seccions: «la vie qu’on mène», «les confidences de l’invisible», «pensées qui font réfléchir», «les allures du temps». Potent és la presència d’una ombra de temps perdut (la primera edició dels volums de la Recherche proustiana). Contemplar aquest espai ple de paraules llegides, evoca un temps desaparegut, pregon.

le temps qui passe
le temps qu’il fait
le temps qui fuit

el temps que passa, el temps que fa, el temps que fuig.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s