Dies de batalles

Diumenge al Lido veiem La bataille d’Alger de Gillo Pontecorvo. Fa cinquanta anys de l’estrena i el Leone d’Oro.
Havia vist aquest film en la nit dels temps. A París? En un cap de setmana a Ceret? Vaig veure aquest film i poc temps després vaig passar un nadal a Alger, amb amics francesos i algerians. Vam visitar la kashba. Vam sopar a la kashba. Encara es respirava (engrunes de) el temps (d’abans) de la revolució. Com diu un dels personatges: iniciar la revolució és molt difícil. Continuar la lluita és encara més difícil. Arribar a la victòria és dificílissim. Administrar la victòria, després de la revolució, és quan comencen les verdaderes dificultats (“Tu sais Ali, commencer une révolution c’est difficile, il est encore plus difficile de la continuer et très difficile de vaincre. Mais c’est seulement après, quand nous aurons vaincu, que commencent les vraies difficultés.”) Ho saben bé els antics militants del FLN.

Va ser una sessió emocionant, amb la vídua de Pontecorvo i els fills presents a la nova sala «Giardino» al Lido, un dels personatges-actors, ara senador algerià, un vellet entranyable, que explicava batalletes. Envoltat de quadrus de l’antic PCI, tots amb panxeta i aburgesats. I qui no? Batalla contra l’oblit. Còpia restaurada, que permet de gaudir de la fotografia granulosa, que imita els noticiaris cinematogràfics d’abans.

Abans havíem vist una bona pel·lícula de Wim Wenders, Les Beaux Jours d’Aranjuez, que és una obra de teatre de Peter Handke. No hi passa res: només un dia d’estiu i una conversa entre un home i una dona (són –ex–amants?). Diversos nivells de realitat. Un escriptor està sol en una magnífica casa amb jardí i sona A Perfect Day de Lou Reed en la seva màquina de discos Wurlitzer. S’imagina al seu jardí un home i una dona seguts davant d’una gerra de llimonada fresca, en un dia d’estiu a l’ombra dels arbres davant d’un panorama. En un diàleg, més lent que els dels films de Romher, on no passa res, reviuen històries i disseccionen sentiments. Ella atenta als mínims detalls del sentiment. Ell a les transformacions de la natura. El 3D és absolutament inútil. A la projecció d’estrena va haver esbroncada. Els actors són Sophie Semin i Reda Kateb.

Les males crítiques que ha rebut potser ho són perquè la gent (començant per la crítica) està acostumada a veure films de Pixar (qeue són sempre genials), d’accions ràpides i banals, de superficialitat evanescent. Però on són les neus d’antany? Batalles contra la superficialitat. Batalles contra l’oblit.Beautiful Days of Aranjuez’.png

P1070313-1024x683.jpg

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s