El futur de les Llengües i del Cinema

La Mostra continua. Amb altibaixos i daltabaixos. Dos films que m’han agradat.

Arrival del canadenc Denis Villeneuve és un film SF de nova generació. Res de marcianets fastigosos, disparant armes terrorífiques, sinó tot joc intel·lectual.

Dotze naus espacials negres que no deixen rastres de cap mena (radiació, gasos residuals, pes), han aparegut en dotze punts de la Terra. Els estats on han aparegut intenten esbrinar que són i quines intencions tenen. Tots els grans científics del món dialoguen a través de videoconferència, fins que els xinesos decideixe atacar. La por a l’estranger, l’invasor.

La pel·lícula presenta la col·alaboració entre una lingüista i un matemàtic, mig segrestats per l’exèrcit dels EUA i traslladats un lloc a Montana per intentar parlar amb els extraterrestres. La llengua d’aquests és una barreja de sons i de taques de tinta que dibuixen sobre una mena de vidre que els separa. La lingüista i el matemàtic han de trobar una manera d’aprendre la seva llengua o ensenyar-los la nostra (English, of course). Per una vegada són més llestos els de lletres.

Som en el terreny de The Martian o Interestel·lar i fins i tot de Gravity). Un film que, malgrat moments d’empanada mental (massa barreja de futur i passat) podria haver pensat per Terrence Malick.

Arrival és una pel·lícula sobre la dificultat de comprendre els altres i com la por canvia el que no entenem. Dues frases a l’inici que marquen el film:

“Language is the foundation of civilization”

“Language is the first weapon in a war”

Villeneuve està preparant Blade Runner 2 i és un director a tenir present.

Cinema Futures

A film by Michael Palm
A 2016, 126 min, HD 16:9 , Stereo

CinemaFutures-Photo-Mischief-Films-4.jpg

La “revolució digital” va arribar al cinema tard i va ser percebuda com un avanç tecnològic. Avui en dia, en una època en què les cintes de cel·luloide analògic estan desapareixent, i tenint en compte la diversitat de formats d’imatges digitals en de què disposem, hi ha molt més en joc: Són els arxius de pel·lícules de tot el món a la vora d’una edat obscura? Estem davant la pèrdua massiva de memòria audiovisual col·lectiva? Està morint la pel·lícula, o simplement canviant?

El film entrevista directors famosos com Martin Scorsese, Christopher Nolan, Tacita Dean, Apichatpong Weerasethakul; museòlegs, historiadors i enginyers, com David Bordwell, Tom Gunning, Jacques Rancière, entre altres per analitzar el futur de la pel·lícula i el cinema en l’era dels films digitals.

A Rochester, NY, l’empresa Kodak va passar en pocs anys de 130.000 treballadors a només 900. La pel·lícula s’ha mort.

Una de les imatges més impactants és una sala en un edifici d’arxiu de Media de la biblioteca del Congrés dels EUA, prop de Washington, en el qual hi ha 100 metres (podria haver estat un quilòmetre) d’aparells de VHS, Betamax i semblants, tots de formats diferents, que estan intentant digitalitzar velles cintes. Cada cop menys d’aquets aparells reproductors funcionen, perquè s’espatllen, no hi ha peces per reparar-los, ni tècnics que ho saben fer i poca gent els sap fer funcionar. En contrast, la pel·lícula pot sobreviure –diuen els museòlegs– 500 anys.

Veiem exemples de resaturació, de desaparició. El final d’una civilització.

Projectar un film a Mumbai:

Projectar un film de 70mm (Lawrence of Arabia)

Els estudis actuals

La part final del documental juga amb ironies sobre les falses prediccions del futur. Un episodi de la primera temporada d’Star Trek

Episode Preview: Tomorrow Is Yesterday

https://www.startrek.com/watch_video/episode-preview-tomorrow-is-yesterday#sthash.eFA5wobn.dpuf_

Star Trek: The Original Series | Season 1 Ep. 19

-La visió del segle XXI des de l’any 1962, a la Seattle World Fair en la cançó final d’aquesta publicitat:

-Cançó final del documental:

The Ink Spots – Address Unknown


Address Unknown, not even a trace of you.
Oh what I’d give to see the face of you.
I was a fool to stay away from you so long,
I should have known there’d come a day when you’d be gone.
Address Unknown oh, how could I be so blind?
To think that you would never be hard to find.
From the place of your birth to the end of the earth I’ve searched only to find, only to find
Address Unknown.

Advertisements

One thought on “El futur de les Llengües i del Cinema

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s