Moment barroc (llistes de militars i ministres)

El Barroc ens proposa, com tantes vegades, la solució. La premsa -els papers digitals- va plena de les converses d’un ministre penós. El podem afegir a la llista d’uns militars del poema de Joseph Català,«Triünfo de Eulària en Monjuÿch»:

Capitans castellans palpitant vidas,
balons rebustos exhalant aliento,
picas per la montanya mitgpartidas,
cavalls fugint ab grave desatento,
banderas ab mil trossos divididas,
arcabusos, mosquets, és un portento:
dosser fou tot a vostras plantas bellas,
que sou foch que animava estas centellas.

Gusmans, Manriques, Cárdenas, Quinyones,
Laras, Bustos, Pantojas y Medranos,
Carpios, Chirinos, Córdovas, Girones,
Rojas, Monroyes, Céspedes, Bolanos,
Cortés, Padillas, López, Calderones,
Súñigas, Infantados y Morlanos,
tots més lleugers que no Azahel
fugían dels ratgs de Catalunya, que.ls seguían.

Al modo que vensuts gegants disformes,
rodavan, abatuda la arrogancia,
juntant a la Ossa en Pelion conformes
a avassallar la més divina estancia;
éran las forcas de Castella enormes,
mes fou Monjuych per tots, en breu distancia,
Mont-Judith de Olofernes o Ethna ab bombas,
que a tants Tifeos fabricava tombas.

Ja la montanya púrpura escupia,
derrotant-se torrents impetuosos,
cossos precipitava y malsufria
per castellans, si morts, sempre enfadosos;
lo mar, que altiu sas onas esgrimia,
dava lo perabé, a besos undosos,
Eularia, a la ciutat y a la montanya,
de haver vensut al gran lleó de Espanya.

Josep Pedrals recita un fragment del poema de Joseph CATALÀ, «Triünfo de Eulària en Monjuÿch». Octavas, dins La illustríssima catalana, la protomàrtir de las Españas, barcelonesa gloriosa. Vida, martyri y triunfos de la admirable verge santa Eulària, ab son últim triünfo de Monjuych, a sa bandera y plantas. Dedicat al molt il·lustre y generós cavaller, lo señor Lluys Lull de Boxadós (Barcelona, Jaume Romeu, 1642). 62-70.

 

Pedrals el va incloure al recital «Escapat de l’oradura», el 14 de maig del 2011. Aneu al minut 33:13′.

Com explicaven els organitzadors:

Carta blanca a Josep Pedrals perquè doni la seva particular visió sobre el barroc, un període esplèndid i massa oblidat per la producció poètica catalana. Un diàleg entre un poeta contemporani en actiu i la tradició que pretenen enterrada, un revulsiu no historicista que apropa el barroc català de la forma més engrescadora als espectadors de Barcelona Poesia.

Escapat de l’oradura és un recital de poemes del barroc català, arranjats per Josep Pedrals i Jordi Casadevall per a confirmar que no fou realment una època de decadència, sinó de cadència, ressaltant que fou un temps de mescles, on es barrejava la poesia més culta amb la més popular, el català amb el llatí i el castellà, la poesia classicitzant amb la poesia degenerada, la bellesa amb la lletjor… Un dia per a venir amb les orelles ben preparades per als hipèrbatons i per als hipertons.

 

Aquí trobeu una edició d’aquest i altres poemes a cura d’Anna M. Torrent.

Per indicació de la Laia Miralles, n’hi ha una altra de millor aquí:

Poesia catalana del barroc. Antologia. A cura d’Albert Rossich i Pep Valsalobre. Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2006.

 

Advertisements

2 thoughts on “Moment barroc (llistes de militars i ministres)

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s