Saturnals del 2015

Saturnals del 2015

Soms en terres del Piemont, a tocar de les muntanyes dels Alps marítims guarnits amb poca neu. Dies de poc fred i més recolliment. S’atansa la fi de tot. Les llistes dels 40 principals (llibres, pelis, bogeries col·lectives, models de rellotge, vestits, costums, i un etc llarguíssim) de l’any 2015 amenacen des de totes les ràdios i diaris.

Llegeixo l’últim llibre d’Agamben, filòsof odiadíssim i admirat. Es titula Pulcinella ovvero Divertimento per li regazzi.

$_35

Agamben ambienta les seves reflexions al final del segle XVIII, en el moment en què cau la República de Venècia, i Giandomenico Tiepolo, s‘instal·la a la villa de Zianigo, que ha heretat del seu pare, i pinta els frescos del cicle de Pulcinella.

«Che vuoi da me?», pregunta Pulcinella, «vuoi che ti faccia ricordare il passato o dimenticarlo?». Les dues coses, contesta el pintor. «Il passato, il passato… A che ti serve il passato? Io non l’ho mai avuto». I respon: «Che cosa voglio dal mio passato? La memoria è l’arte di non far finire il passato e la memoria è la madre delle Muse… Sai, io non volevo la vita, volevo più che la vita, volevo l’indistruttibile e per questo dipingevo».

En la part final uns apunts sobre l’autobiografia: «il Divertimento è, in qualche modo, una “memoria inutile”, cioè un’autobiografia». La utilitat de la inutilitat, que diria Nuccio Ordine. O encara: «Ogni autobiografia, nel punto in cui diventa vera, è una biografia di Pulcinella».

Estem en l’àmbit de l’etern i de l’impossible, dels desigs inabastables, que tot ésser humà desitja.

Som en plenes celebracions Saturnals, final d’any, final de cicle, entrada en l’hivern. Grans àpats, intercanvi e regals. Com si fóssim a la Roma clàssica.

Per descansar, evadir-nos totalment, oblidar la tenebror d’aquest dies de poca llum, de fi de l’any, de recolliment imposat, triem d’anar al cinema. Anem a veure l’últim lliurament de la saga d’Star Wars. Carai! Deu ser la peli més dolenta que he vist en la meva vida. És un refregit de les primeres, amb alguns dels mateixos actors, envellits, amb aspecte patètic. A partir d’una certa edat haurien de prohibir de ser fotografiat o filmat. Viure de les imatges del record, el que hem deixat imprès en les retines dels qui hens han conegut. Anthony Lane, amb la seva habitual mala bava, ho deixa ben clar. Com sempre en les seves crítiques, voreja el sarcasme, una ironia fina davant subproductes cinematogràfics que només poden entretenir gent amb mentalitat reduïda. Sobre l’últim film de James Bond deia que aquelles aventures eren per un públic amb una mentalitat d’un vailet d’onze anys. La clavava. En el cas d’Star Wars no estem gaire lluny. Se’n riu del color dels cabells de Chewbacca, de la força adormida mentre treballava, el Millenium Falcon que encara no necessita una clau per ser engegat.

I el millor: anar a veure aquest film és com tornar a un restaurant on les últimes tres vegades t’han servit un menjar en mal estat.

“Star Wars: The Force Awakens,”

O.K., spoilers first. The Millennium Falcon is back, although one character dismisses it as “garbage,” and you still don’t need an ignition key to start it. (…) And the biggest news of all: Chewbacca has had his highlights done, just for the occasion. There’s definitely a new and strokeable touch of golden-blond about him. And why? Because he’s worth it.

“Star Wars: The Force Awakens” is, as the title suggests, aimed squarely at anyone who was worried that the Force was asleep on the job. Not that you can blame it for dozing off. One virtue of the new film is that it encourages viewers to ask afresh: What is the Force, exactly? … “The Force Awakens” is many things: a reboot, a tribute, a valeting service, and, above all, a wrestling match, so adroitly wrought that lovers of the original may not even notice the skill with which Abrams pins down the object of their love and, where necessary, puts it out of action. (…) It is not for that reason, however, that I salute your courage in going to see “The Force Awakens.” Something more urgent than metaphysics is at issue, namely this: paying to watch a new “Star Wars” movie, in the wake of its predecessors—“The Phantom Menace,” “Attack of the Clones,” and “Revenge of the Sith”—is like returning to a restaurant that gave you severe food poisoning on your last three visits. So, be of good cheer. “The Force Awakens” will neither nourish nor sate, but it is palatable and fresh, and it won’t lay you low for days to come.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s