Fred a Berlín, «d’aspecte negre i espès» (febrer 2015)

 17.02.2015

Anem a visitar Jimmie Durham a Berlín perquè la Chiara està preparant una exposició per la Biennale d’enguany. Jimmie ha tingut problemes d’ossos –fractures produïdes de manera inversemblant, viatjant en cotxe– i es belluga amb una cadira de rodes. Té un dolor molt fort, però no ha perdut el seu sentit de l’humor. Càustic i contundent.

Li pregunto per l’aire de Berlín. Respon: aquí és molt fred, d’aspecte negre i espès.

Ens parla del dolor. Té un mal insuportable. Fa uns mesos es va trencar la clavícula i el maluc. Té un mal intens sempre. Cada dia pren dues vegades morfina i cinc pastilles diferents contra el dolor. Es mou amb molta habilitat amb la cadira de rodes. Marca Lighting. Cada hora desapareix durant uns minuts. Se’n va en un racó de l’estudi perquè s’ha de posar dret. Ens diu que no fem cas dels crits de dolor que farà. Els sentim de lluny. Sembla el crit d’un dofí.
Pietro és un romanès que el cuida. Viu a Itàlia desde fa 15 anys. Té una germana que va estudiar medicina a Alto Adige. Ara és metge. Per fer els exàmens va haver d’aprendre alemany, italià i anglès. Pietro es molt gentil i un gran ajut per Jimmie.

 Jimmie parla sobre Venècia. «Nowadays culture is material around objects», diu. Ens comportem com turistes, sempre buscant coses, objectes. La gent vol visitar llocs nous. No sabem el que volem, però trobem coses.
I have been telling students for twenty years: «if you are very good, you will not be rich and famous. This is what it takes». Diu també frases curioses: «Intellectuality of the Tourist Object». De vegades no sé si són genialitats o és la morfina que pren per suportar el dolor de les fractures.

Treballar amb artesans. Volia fer una peça amb una forcola (un tipo di scalmiera utilizzata nella voga veneta) de fusta, esculpir el cap d’un peix a l’extrem i decorar-lo amb or. Però ell no té prou força per esculpir la fusta, no té força als braços.
Vol fer un llibre sobre
Venice
Work
Tourism
L’exposició serà un èxit. Aquí llegeixo part del text definitiu que ha preparat:

«Every city in the world seems to have a ‘Rialto’ theater and many also have nightclubs or cabarets called “Lido,” as though Venice were the symbol of something important about the “good life.” For the past three hundred years, this Italian port has been one of the undisputed highlights of the European tourist circuit, the real end-point of the so-called Grand Tour. Today this translates into thousands of people streaming in daily on the big cruise liners, and many more arriving in big planes too – tourists who may come for only half a day, a mere pit stop on their modern-day version of the “Grand Tour”».
«Bigger and deeper canals are continually being built to accommodate bigger cruise ships. The same refrain has been repeated for 35 years: that Venice is being wrecked by the ever-increasing stream of tourists, and every year that goes by this complaint continues to ring true despite the tourists are also one of the main drivers for the city’s economy.»
«The clichéd tourist experience remains an easy target for mockery. Tourists are regarded as a strange phenomenon; they are constantly discredited and laughed at in a way that fails to recognize the object of their desire: an intrinsic part of cultural knowledge and experience. Meanwhile, the European cultural and intellectual world is also constantly converging in troubled Venice.» […] «curators, architects, filmmakers and artists also make their pilgrimage to attend the Biennales, which means that European intellectual thought is inseparable from both European tourism and from the man-made object.» […] «the romantic vision of Venice held by tourists and European intellectuals alike excludes the vital reality of Venice’s working class. These people are constantly remaking the city; keeping it from falling into ruins, recreating it in front of everyone’s eyes.»

 L’estudi de Jimmie Durham està il·luminat amb una llum fluorescent fortíssima. Això li dóna un aire mig d’hospital mig de laboratori d’alta tecnologia. Està ple d’objectes treballats, retocats, reconstruïts, a punt per la exposició a la QS. Els té distribuïts per terra, amb una petita didascàlia al costat.
-Visions de Venècia

JD1  JD3

-Objectes trobats a les escombraries dels vidrers de Murano que s’assemblen a objectes per turistes.

JD6  JD2

-Barril de petroli de Mestre, pintat amb una pintura lila metal·litzada, com si fos un automòbil.

JD5
18.02.2015
Metro cap a Friedrichstrasse. Quin sistema de metro que tenen els berlinesos! Combinar l’S-Bahn i l’U-Bahn et permet fer filigranes pel mapa subterrani o elevat de la ciutat. Caminar per l’antic barri jueu sota un fred esmolat. Barrets, guants, abric. Els passadisos interiors amaguen tot un món mínimament alternatiu de botiguetes, tallers, cinemes. El que queda de l’antiga sinagoga, veiem la Sophiekirche. Passem davant del museu (un altre!) d’Anna Frank.
Berlin1
En un bar on parem a beure un cafè aigualit ens donen un paperet amb una cita d’Aldous Huxley: «Tatsachen schafft man nicht/ dadurch aus der Welt,/ dass man sie ignoriert». [Els fets no deixen pas d’existir perquè l’home els ignori.]

 Ens salva la Gemäldegalerie una de les col·leccions més importants del món de pintura europea des del XIII fins el segle XVIII. Un edifici dissenyat en els anys vuitanta, estil DDR d’inspiració soviètica. Fa fred a fora. El sol es pon molt d’hora. Som al nord d’Europa. La col·lecció de pintura és espectacular. I tota va quedar en mans dels de la DDR durant quaranta llargs anys.

 19.02.2015
Visitem la Hamburger Bahnhof. Fou la primera estació de Berlín. D’aquí sortien els trens per anar a Hamburg. Durant un temps
va ser museu de la tècnica. Ara és el Museu d’Art Contemporani. I té peces fonamentals de Thomas Strutt, Andy Warhol, Rauschenberg, William Kentridge, Anselm Kiefer, Joseph Beuys. Exposats tots junts te n’adones de l’impacte fonamental de l’art alemany en l’art mundial durant el últims decennis. Bona part dels millors artistes del món són alemanys. L’origen del museu va ser l’adquisició de la col·lecció d’Erich Marx, que ha trobat una llar permanent a la Hamburger Bahnhof. Conté una destacada selecció d’obres de Joseph Beuys, Andy Warhol, Robert Rauschenberg, i Cy Twombly. A més de sales monogràfiques dedicades a John Cage, Bill Viola, Peter Campus, Hans-Peter Feldmann, Wolf Vostell, Rebecca Horn, Marcel Broodthaers, i Aernout Mik. I pintura de Gerhard Richter, A. R. Penck, Sigmar Polke i Imi Knoebel. El museu inclou grans figures i moviments artístics des del 1960, i, cronològicament, és una continuació de l’art que es pot visitar Neue Nationalgalerie. El museu explora les tendències artístiques dels anys seixanta i posteriors en tota la seva diversitat: les redefinicions de la pintura, la continuació de l’escultura tradicional a través de l’art objecte, el paper especial de la fotografia i les presentacions multimèdia en format vídeo i cinematogràfic. El nom de “Museum für Gegenwart” (que significa “Museu del Present”) evoca l’antic departament d’art contemporani de la Nationalgalerie, que es va inaugurar al Kronprinzen-Palais l’any 1919 i que va ser tancat pels nazis el 1937.

 Passem molta estona en una sèrie de sales del museu dedicades a Joseph Beuys. Les obres exposades, de grans dimensions, la generositat de l’espai, permeten entendre la idea, la força d’aquest artista. M’entusiasma en particular una peça que ocupa gairebé tota una habitació i que evoca una desviació de les vies del tram, protegides per una cita de Samuel Beckett:

that time you went back that last time to look was the ruin still there where you hid as a child grey day took the eleven to the end of the line and on form there no no trams then all gone long ago that time you went back was the ruin still there where you hid as a child that last time not a tram left in the place only the old rails when was that

BeuysFuture

És el «Monument to the Future» de Joseph Beuys. El títol complet és imponent: «Straßenbahnhaltestelle / Tramstop / Fermata del Tram, 1961–1976, A Monument to the Future». La instal·lació consisteix en un llarg tros de rail rovellat, quatre grans trossos de tub oxidat, i un canó. El canó està coronat per un cap de ferro fos amb una expressió ben trista. Aquests elements estan situats a terra, col·locats de forma paral·lela. Aquesta obra fou presentada al pavelló alemany de la Biennale de Venècia del 1976.

 Dinars i sopars amb Jimmie en un restaurant grec sense gaires luxes. És el que hi ha més a prop de casa seva. El seu sentit de l’humor, càustic, d’aparença innocent, surrealista. Li agrada explicar que al poble de la seva companya Maria Teresa, que és brasilera, hi ha dues estacions: «rainy season i rainy season». Molts artistes decoren casa seva exclusivament amb les seves obres. No és el cas de Jimmie Durham. Algunes fotografies, petits pòsters defineixen la seva poètica.
Una visió undergorund de les diverses capes de Berlín:

CapesdeBerlin

O bé una fotografia que defineix molt bé l’atenció per l’object trouvé i la composició a partir de fragments.

JD4Poetics

O un bitllet de zero dòlars.

ZeroDollar

Vaig a parlar amb Dieter Ingenschay al seu despatx de la Humboldt Universität, un estupend edifici gris mostra impagable d’arquitectura ancien régime comunista, per fer-li una proposta de col·laboració en un projecte europeu, d’aquests que ens treuen la son i ens roben el temps necessari per fer coses més útils. M’explica dues coses curioses sobre Berlín: la seva universitat va caure en zona comunista durant els anys de plom. Encara avui, vint-i-sis anys després de la caiguda del mur manté a les escales del rectorat una frase de Karl Marx:
„Die Philosophen haben die Welt nur verschieden interpretiert, es kommt aber darauf an, sie zu verändern.“ [Els filòsofs només han interpretat el món de maneres diverses. Però allò important és canviar-lo!].

HumbodltUniMarx

 A la posta de sol, a la Berlin Tower, una de les joies del règim comunista alemany, els reflexos del sol dibuixen una creu.

BerlinTower

Berlín. Amb sol i fred, «d’aspecte negre i espès». Tot plegat contradictori.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s