Lió sense excés

Trompel'oeil

Aconsegueixo visitar Lió sense gaire excessos gastronòmics. Els suficients.

Visito col·legues i vells amics, amigues. Un és Philippe Merlo, expert en les relacions entre literatura i art, i autor de diverses monografies sobre els museus d’art de la ciutat. M’arribo amb metro i tram fins la potent –almenys de nom– Université Lumière Lyon 2. Quin desastre! Un col·lega portuguès, amb un natural optimisme, m’ensenya els sostres que cauen i es lamenta amargament de l’endeutament de les universitats franceses. L’espectacle és brutal. Sembla que estiguem en una de les antigues remotes colònies. Som al mes de gener i els professors contractats no han cobrat des del setembre.

Badant en una llibreria, Librairie Passages, petita però amb una gran selecció de títols, amb personal ben informat, trobo damunt un taulell el llibre de la Claire Judde de Larivière, filla d’un bon amic de Poitiers, que ara és professora a la universitat de Toulouse i és experta en la història de Venècia. Acaba de publicar un llibre sobre un episodi estrany de la història de la ciutat: quan Murano es va revoltar contra la Serenessima, La révolte des boules de neige (Fayard). La portada del llibre du com il·lustració un quadre de la Querini Stampalia de Gabriele Bella.

Venice_frozen_lagoon_1708

«Le 27 janvier 1511, l’île de Murano est le théâtre d’un événement exceptionnel : le podestat de Venise, chargé d’exercer le pouvoir dans l’île au nom de la Sérénissime, est chassé par les habitants sous une volée de boules de neige et au son d’une clameur hostile. Comment interpréter cette « révolte des boules de neige » ? Simple charivari populaire, en période de carnaval, ou véritable révolte politique, dirigée contre la domination vénitienne ?

Pour en comprendre le sens, il faut partir à la découverte de Murano et de ses habitants, verriers, artisans et pêcheurs. Cette plongée étonnante dans la vie populaire de la lagune, dans le quotidien des ateliers du verre de Murano et dans les rouages politiques de la république de Venise invite à réfléchir aux compétences politiques des gens ordinaires dans l’Europe du seizième siècle. Pourquoi et comment se révolte-t-on ? Quel sens de la justice anime les habitants de Murano ? Quelles sont les formes politiques à leur disposition ? Ce sont quelques-unes des questions que pose Claire Judde de Larivière dans La révolte des boules de neige

Retrobo Dominique, que no veia des de fa quaranta anys, en el jardí dels Gràcia a Planoles, i conec el seu company Gilles, un òptic minuciós. Em preparen bons àpats, bevem vins locals i em donen consells sobre què visitar a la ciutat. Algunes grans troballes en desordre total: el restaurant (minicadena de quatre que usen els noms dels quatre punts cardinals) Ouest, Nord, Est, Sud. Cadascun es concentra en un tipus de menjar. La veritable brasserie francesa, amb menús senzills i poca crème fraiche que provoca indigestió. En llenguatge de la Guide Michelin: Ça vaut le detour o À ne pas manquer. Gran invenció de Paul Bocuse.

Una sopa de carbassa amb castanya exquisida. La decoració et trasllada a les estacions de trens antigues. Tota la decoració es refereix al viatge: Rellotges de paret que mostra el temps a tot el món, cartells sobre la història del transport per ferrocarril i el tren de vapor, films d’ambientació en el ferrocarril. M’agrada molt un cartell d’un film que mitifica la resistència contra els alemanys, La bataille du rail (1946) de René Clement.

BrasserieL'Estla_bataille_du_railLa zona més antiga de Lió, als peus de la muntanya de Fourvière, al marge dret del Saona, és una turistada per fugir corrent. Em sento reivindicat quan m’aturo davant una botiga: «Vénise à Lyon». Home sweet home.

VeniseaLyonAl cim hi ha la Basilique Notre-Dame de Fourvière, una mona de pasqua construïda a finals del segle XIX. Però amb vistes imponents de la ciutat.

Vue Lyon

Per sort el museu d’art és molt més acollidor. M’entusiasma l’escala decorada per Pubis de Chavannes. Variants del que va fer a la Sorbonne o a la Public Library de Boston.

MuseuPubisdeChavannes

MuseuPubisdeChavannes2

Visito també la joia de la ciutat, que és doble: l’Institut Lumière i els dos rius. De fet el museu és un «institut». Aprofita l’espai de l’antiga fàbrica dels germans Lumière. La casa modernista acull la part més museística, amb una imponent col·lecció d’objectes, cartells, imatges, que il·lustren la contribució dels Lumière a la indústria cinematogràfica i fotogràfica. És un bon complement del museu del Cinema de Girona, aquell sí, un excel·lent recorregut per la història del cinema primitiu. Aquí es presenten com els inventors del cinema, tot i que en lletra petita reconeixen que va ser Edisson qui va fer el primer film.

EntradaLumiereFilmLumiereFilmLumiere2

La ciutat està situada a la vora del riu Roine, just a la confluència d’aquest amb el seu principal afluent, el Saona. Abans de visitar aquest indret espectacular, un petit detour. Una curiositat. La Dominique m’acompanya a La Demeure du Chaos, que és en el poblet de Saint-Romain-au-Mont-d’Or. És un espectacle. Una mena de museu d’art contemporani amb un discurs «anti anti». I relativament artístic. Però de gran impacte. Per arribar-hi passem davant del mític Auberge du Pont de Collonges, el restaurant de Paul Bocuse.

MuseeChaos

Després em fa caminar fins al punt d’unió dels dos rius, Roina i l’afluent Saona. Quina dimensió de rius! Això sí que és Europa. Torna Josep Carner amb «Plou»:

Totes les bruixes d’aquest món perdut
són en el cel bretó, que en desvaria;
l’aigua bruny, delerosa, el punxegut
capell dels cloquerets de Normandia.
París regala deplorablement;
es nega Niça d’aiguarells en doina.
Miles d’esgarrifances d’un moment
punyen Sena, Garona, Rin i Roine.
L’aigua podreix els carrerons malalts;
gargolen per cent becs les catedrals.
La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,
veu solament alguna mà que es mou
fregant un vidre de finestra. Plou
a totes les estacions de França.

MuseeConfluences TwoRivers

No plou a Lió, però el Musée des Confluences és imponent. Per la situació geogràfica, que confirma el nom, i l’aposta per un món multicultural, («est une philosophie de la rencontre, un goût de l’échange, une intelligence de regards croisés»). A la llum tènue de s’hora baixa d’hivern, sembla una nau d’un film d’Star Wars.

Lió ciutat d’excessos possibles. La llum apagada del gener ens convida al recolliment i esperar la llum explosiva de l’estiu. Llavors vindrà l’excés.

Advertisements

One thought on “Lió sense excés

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s