Joaquim Molas: ordre i dubtes

Vaig començar a assistir a les classes de Joaquim Molas a la UAB de Bellaterra. Era l’any 1972. Teníem dos professors de literatura catalana que representaven dues generacions i maneres d’ensenyar literatura. Josep Romeu i Joaquim Molas. Tots dos provenien dels estudis de romàniques, un model positivista establert, que els havia arribat del gran Martí de Riquer. I que provenia amb més o menys giragonses, de Milà i Fontanals i els Rubió, en especial de Rubió i Balaguer. Dues èpoques, medieval i contemporània, i dues maneres de fer. Romeu omplia la pissarra de llistes de bibliografia i ens submergia en la lectura dels clàssics medievals, de Ramon Llull a Tirant Blanc. Molas ensenyava literatura dels segles XIX i XX. I allí es movia en terra ignota. Ens proposava interpretacions molt noves, que devia haver inventat la nit abans, i que per nosaltres crescuts en un món sense sol, la nit eterna de la dictadura, eren sorprenents. Ens parlava de Carner i els cuplets, de Verdaguer i els cal·ligrames de Carles Sindreu. (…)

Llegiu la continuació a Núvol: http://www.nuvol.com/opinio/joaquim-molas-ordre-i-dubtes/

JMolas1

Joaquim Molas c.1975

PresentacioCrisiParaula3

Presentació La Crisi de la paraula, La Pedrera 25.05.2014

PresentacioCrisiParaula2004

Presentació La Crisi de la paraula, La Pedrera 25.05.2014

PresentacioCrisiParaula2

Presentació La Crisi de la paraula, La Pedrera 25.05.2014

JMolas2

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s