“MCMXIV” de Philip Parkin

Philip-Larkin-006

Photograph: Jane Bown for the Observer

 

Larkin-3

MCMXIV, by Philip Larkin

Those long uneven lines
Standing as patiently
As if they were stretched outside
The Oval or Villa Park,
The crowns of hats, the sun
On moustached archaic faces
Grinning as if it were all
An August Bank Holiday lark;

And the shut shops, the bleached
Established names on the sunblinds,
The farthings and sovereigns,
And dark-clothed children at play
Called after kings and queens,
The tin advertisements
For cocoa and twist, and the pubs
Wide open all day;

And the countryside not caring:
The place-names all hazed over
With flowering grasses, and fields
Shadowing Domesday lines
Under wheat’s restless silence;
The differently-dressed servants
With tiny rooms in huge houses,
The dust behind limousines;

Never such innocence,
Never before or since,
As changed itself to past
Without a word – the men
Leaving the gardens tidy,
The thousands of marriages
Lasting a little while longer:
Never such innocence again.

MCMXIV, per Philip Larkin

Aquestes cues llargues i tortes
esperant amb la mateixa paciència
com si estiguessin davant de
l’Oval o el Villa Park,
Les copes dels barrets, el sol
damunt cares arcaiques bigotudes
Somrient com si fossin
a les vacances d’agost;

i les botigues tancades, els noms
reconeguts descolorits als toldos,
les guinees i els sobirans,
i els nens que juguen vestits de fosc
batejats amb noms de reis i reines,
els anuncis de llauna
de cacau i te, i els pubs
oberts de bat a bat tot el dia;

i el camp que viu despreocupat:
els topònims coberts
amb herbes florides i els camps
esborrant les línies de demarcació
sota el silenci inquiet del blat;
els criats vestits de manera diferent
Amb diminutes cambres en cases enormes,
La pols darrere les limusines;

mai tanta innocència,
mai abans o després,
convertida en passat
sense dir una paraula – els homes
deixant als jardins en ordre,
els milers de matrimonis
que duraven una mica més:
mai més tanta innocència.

(Versió Enric Bou)

Sobre el títol: “I printed it that way because I wanted to remind the reader of the date on a monument, and because I felt the emotional impact of nineteen-fourteen in Arabic numerals was too great for anything I could possibly write myself.”

I pels qui vulguin acabar amb una mica de mal de cap, un “prezi” sobre MCMXIV

I un comentari de Sam Abrams
MCMXIV (castellà)

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s