Tot a cent. Memòria de Joan Vinyoli (Passeig d’aniversari)

Passeig d’aniversari (3 de juliol de 1983)

Encara hi ha vials per passejar,
però la mort n’ocupa tots els bancs.
Riuen i juguen a saltar i parar
nens atordits al caire dels barrancs.

He fet l’intent d’estar-me dret al pont
que els barracots separa dels jardins.
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l’aigua d’una font.

Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l’alzinar.

1280px-Joan_Vinyoli_P1430425

Vivia en un pis del Carrer Castellnou al barri de les Tres Torres. Un pis que tenia mal il·luminat, carregat de llibres, on lligava una conversa gairebé sempre sobre poesia. Curiós amb el món exterior, defensant-se en la penombra, enrocat en el seu pensament, en el ball de mots.  La poesia se li plantejava com un mètode de pensament i de coneixement de si mateix i del món. Per ell tota poesia prové d’una il.luminació espasmòdica o tranquil.la sobre una realitat íntima que no ens importa tant de considerar com de veure. L’ofici literari de Joan Vinvoli consisteix en una capacitat natural per formalitzar determinades zones de l’experiència, que es sintetitza en essencialitat lírica, investigació analítica, introspecció.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s