Foraster de Fora @ Núvol

Manuel Foraster va debutar fa dos anys amb Factures pagades, una novel·la que Narcís Comadira ha definit com una obra “elegant, cosmopolita, xafardera, divertida, plena de ressons”. Ara publica la segona part de la trilogia ‘Foraster de fora’, que Enric Bou presenta al lector de Núvol.

Manuel-Foraster-680x680

Manuel Foraster al cafè La Palette de París | Fotografia de Bru Rovira

Fa un parell d’anys Manuel Foraster, biògraf de polítics, agitador en empreses com la fundació La Mirada de Sabadell, l’Olimpíada Cultural o la fundació Caixa Catalunya, es va despenjar amb una novel·la singular, Factures pagades (Tusquets, 2012). Era el primer lliurament d’una trilogia,’Foraster de fora’, i ara n’acaba de publicar la segona part, Lisboa direcció París (Tusquets, 2014). Una part de l’experiència vital de Foraster ha estat lligada al viatge: va seguir les passes d’Eduard Toda, de qui va estudiar i editar el dietari del viatge a Egipte. També va ser lector a les universitats de Bordeus i Nàpols. El nostre autor és un personatge singular. La singularitat és accentuada per un nom que condiciona el destí: Foraster i Giravent.

La trilogia s’inspira en uns viatges i coneixences, lectures i experiències, i molta imaginació. Voreja l’autoficció i estableix una formidable sèrie de connexions. Els llibres són construïts a partir de situacions que inspiren citacions (o a l’inrevés, citacions que suggereixen situacions), que són el mirall d’unes realitats recordades i inventades. Escrits en el “pus bell catalanesc”, trufat de citacions en un aparent galimaties de llengües, en català, espanyol, francès, italià, alemany, portuguès, l’autor té facilitat per trobar imatges efectives: “disfressat amb quaranta anys més a sobre”, “monsieur Silvoso, home d’affaires immobiliaris a París d’alta volada o de volada gallinàcia, depenent de com es miri”.

Lisboa direcció Parísestà escrit amb la tècnica de la no-tècnica. D’enganyar, de despistar el lector amb canvis freqüents de temps i d’espai. Perquè és un narrador en segona persona que imita un discurs oral, com de conversa, en la qual va obrint llargues sèries de parèntesis i explicacions i citacions que se’n deriven. Escrit amb un estil –com diria Pere Aldavert, “a salt de mata”– que per moments podríem qualificar de titubejant, com els moviments del cavall damunt el tauler d’escacs; o, millor encara, en un estil « primesautier » a la manera de Montaigne, o de Stendhal. La novel·la, amb una veu i un to irònic i amb un pensament crític, és incisivament metaliterària i jutja severament «l’écrivaillerie» [escriptura rutinària] i la cultura llibresca pedant, convertint-la en una cosa ridícula i divertida. En les novel·les de Foraster llegim exemples espectaculars de les referències transtextuals. Una de les més notables és la paròdia del Quijote que fa a través dels comentaris del primer llibre de la trilogia i les queixes d’un dels personatges que no hi havia sortit. El que pot ser interpretat com a exhibicionisme és part intrínseca del projecte i de la crítica a una manera distant, protegida per la citació, de veure el món.

L’organització del llibre es basa en l’acumulació, la combinació fins l’exhaustivitat, la lliure associació d’idees, de noms de conceptes, de títols de llibres, situacions literàries o literatura de situacions, l’encadenament. El profund caràcter metaliterari és essencial en el projecte de Foraster i és indicat també pels títols de les novel·les, inspirats en Pere Quart i Pla-Gaziel. Hi ha freqüents indicacions sobre el que llegim: “una història com aquella —absurda, inútil, extravagant, anòmala, estrafolària, voluble i vel·leïtosa—”. És característic l’ús de l’humor, absurd i espatarrant, potser inspirat en el del Grup de Sabadell per criticar la literatura, i els agents que l’envolten. Les ficcions de Foraster contenen també la crònica d’un temps i d’un país amb una mirada entre crítica i nostàlgica: la UAB, els professors dels anys setanta, la ruta Ho-Chi-Minh, el militantisme d’aquells anys, els bars de Barcelona (i d’altres ciutats): el Mirasol, l’Astoria, les expedicions a Formentera amb els vaixells de la Trasmediterranea. Potser una de les grans troballes del llibre és que Foraster reinventa un gènere, la campus novel, que de fet és la primera vegada que funciona en la literatura catalana.

El llibre comença dalt d’un tren en direcció Lisboa i acaba amb el protagonista caminant a peu per uns carrers que són de Sabadell, prop de Rue Catinat a Saigon, Buenos Aires, o de NYC. Foraster construeix un espai imaginari i real, urbà i literari, que ens remet a tantes ciutats visitades, viscudes. I a tants llibres llegits, o que descobrim amb aquest llibre. És una novel·la de formació i deformació, i de record, invenció i nostàlgia.

Crisi de la novel·la? Novel·la de la crisi! Com advertia Milan Kundera, hi haurà novel·la mentre hi hagi una necessitat de ficció, i aquesta desapareixerà quan es trobi en un món que ja no és el seu. Els bons escriptors són bons lectors i ens ajuden a (re)llegir, proposant noves lectures o aportant noves maneres de llegir el que ja coneixíem. Foraster, has escrit un llibre immensament literari que és una autèntica invitació a la lectura.

Enric Bou

 

Foraster de Fora

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s