Joan Pérez-Jorba i Apollinaire: dos cal·ligrames de la Gran Guerra

La_muse_inspirant_le_poète

Henri Rousseau, La Muse inspirant le poète (1909)

Guillaume Apollinaire (1880-1918) va morir víctima de la grippe espanyola. Com recordava Josep Pla a la primera frase del Quadern gris: “Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat.”  Joan Pérez-Jorba, crític, poeta i banquer, resident a París des del 1901, li va dedicar dos cal·ligrames. Pérez-Jorba era molt atent als moviments d’avantguarda des de la perspectiva privilegiada del resident a París. També fou espectador privilegiat del desastre de la Gran Guerra, unint-se a un cor de veus que en àmbit peninsular i europeu van escriure sobre el conflicte. No em sé estar de citar un fragment d’un article, “Parloteig de París” (El Poble Català 15.07.1916), que podria haver signat Marinetti i els seus camarades futuristes, en el qual presenta una versió no exactament pacifista del conflicte bèl·lic:

Els avions esperen l’hora d’emprendre el vol, amb les ales exteses, a ran de terra, arrenglerats. Ells, els campions del moviment aeri, romanen ara immòvils. Duen petits canons els uns i ametralladores els altres. Roda vertiginosament de l’avió, l’hèlix i el motor zumzeja, rítmic, com un burinot enorme. L’aviador munta en l’alat aparell de guerra; l’aeroplà avença com un automòbil, lliscant per terra; pren vol, després s’enlaira; després se fon ples núvols blancs de l’estiu, solemne, líric, heróic. Els fadrins més formosos de França, rosos o bruns, que tot és hu, aimen generalment fer d’aviadors. La valentia de cor, el desig de gloria patriòtica els duen a menypreuar el perill, fins a cercar-lo. Guaiteu, sinó, el front d’En Guynemer o els ulls d’En Gibert; hi veièu tot seguit una expressió lluminosa de voluntat, una flama d’heroisme.

És una exaltació de l’aviació, la gran innovació tècnica del moment que va convulsar l’anomenat art de la guerra, feta en clau futurista amb recurs a un patriotisme que ara pot semblar una mica ranci. Els documents d’època no són aptes per esperits primfilats i necessiten lectors amb estómac apte per dietes no “vegans”.

En el llibre sobre Pierre-Albert Birot que va publicar Pérez-Jorba, llegim un autèntic autoretrat cubista en línia picassiana:

Era precisament en el seu despatx de treball, en la rue –foscor, neu, soletat, silenci decembrals – de la Tombe Issoire, on Albert-Birot em parlava d’aquesta guisa amb la seva veu metàl·lica com la música cubista. El seu rostre d’una rojor verament volcànica era en els meus ulls oberts com finestrals de bat a bat. I jo, Pérez-Jorba, sembla que estiga perdut entre els quadres penjats a les parets, entre les portes de la biblioteca de laca, entre els plecs dels cortinatges sedosos, como tot, giravoltant amb ritme, transformat per llei geomètrica, volgués caure damunt de l’otomana on sec. La visió rectangular de l’estança entra encara en el meu esperit tot i escrivint aquestes línies.

En aquesta mateixa direcció podem situar els dos cal·ligrames d’homenatge a Guillaume Apollinaire que són complementats amb l’entrevista que li va fer al poeta per La Publicidad al juliol, del 1918. Els poemes són aportacions poc conegudes a la poesia visual i connecten amb el partidisme francòfon adoptat per bona part de la intel·lectualitat catalana durant la Gran Guerra. Pérez-Jorba va dedicar dos cal·ligrames  a l’amic poeta. Un el va publicar a L’Instant. Revue franco-catalane d’art et littérature I,6 al desembre del 1918.

PerezJorba VictorirexGloire

Pérez-Jorba a partir de la fórmula matemàtica del títol inicia una sèrie d’al·lusions als colors de la bandera francesa i al gall (en llatí “gallus” signica gall i gal). Els versos centrals del poema dibuixen l’estructura d’un avió, una de les noves tecnologies que va transformar la Gran Guerra.

El segon cal·ligrama fou publicat a Sic 37, 38, 39 de l’any 1919.

PérezJorbaArmesousleBras

Les dues creus divideixen el poema en tres parts. Inicia i acaba amb el nom d’Apollinaire trencat en dues ales (d’avió?) o una V de la victòria. Acaba amb una al·lusió al seguici fúnebre. Els dos poemes són cants bèl·lics, de clara aposta francòfona, i de vindicació de la poesia i del poeta, amb ecos d’alguns dels cal·ligrames més coneguts d’Apollinaire.

Més informació a: PILAR GARCIA-SEDAS, Joan Pérez-Jorba (1874-1928). Del modernisme a l’avantguarda (articles, poemes i cartes). Barcelona: PAMSA, 1914). Pròleg d’Enric Bou. En premsa.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s