Heimat 2: Kurt Tucholsky, Augen in der Großstadt (1930)

aHyNHMV3liiggz6fBBxyWV9To1_400

Tants poemes i novel.les sobre l’encontre anònim en la gran ciutat! Ho va estudiar Jean Rousset a Leurs yeux se rencontrèrent (Paris: éditions corti, 1981). “Augen in der Großstadt“ és un poema intens sobre aquesta situació que es produeix en el metro, i els trens suburbans. Kurt Tucholsky (Berlín 1890 – 1935)  fou un periodista alemany i humorista, poeta i compositor, codirector de la revista Die Weltbühne. S’exilià a Suècia on morí. Va ser un important crític cultural i social en els anys de la República de Weimar després de la Guerra Gran. Quan els nazis van prendre el poder el 1933 els seus llibres van ser censurats i cremats i la seva ciutadania revocada. Ell vivia ja a l’exili.

TucholskyMatthiasLaeggesta

Kurt Tucholsky i Lisa Matthias a Läggesta, Sweden, 1929.

A Heimat 2 d’Edgar Reitz hi ha una escena en la qual un dels personatges principals, Clarissa (Salome Kammer), canta una cançó al piano en una sala d’una torre on els joves artistes de Munich es reuneixen. El text és d’un poema de Kurt Tucholsky. Aquí teniu un clip que no és de Heimat 2 i un que sí. Edgar Reitz va dirigir Heimat 1, 2,i 3 entre 1984 i el 2004.

És una gran sèrie de televisió, la preferida de Stanley Kubrick. Heimat és al lloc  87 de les 100 millors pel.lícules de la historia del cinema segons la classificació de John Kobal ‘Top 100 movies’, un llibre que estableix un ranking a partir de l’opinió de crítics de cine de tot el món. A Espanya, pel que sé, només la van passar TV3 i Euskal Telebista. Les altres cadenes la devien trobar massa complicada per als públics respectius.

Augen in der Großstadt

Wenn du zur Arbeit gehst
am frühen Morgen,
wenn du am Bahnhof stehst
Mit deinen Sorgen:
da zeigt die Stadt
dir asphaltglatt
im Menschentrichter
Millionen Gesichter:
Zwei fremde Augen, ein kurzer Blick,
die Braue, Pupillen, die Lider –
Was war das? vielleicht dein Lebensglück…
vorbei, verweht, nie wieder.

Du gehst dein Leben lang
auf tausend Straßen;
du siehst auf deinem Gang,
die dich vergaßen.
Ein Auge winkt,
die Seele klingt;
du hasts gefunden,
nur für Sekunden…
Zwei fremde Augen, ein kurzer Blick,
die Braue, Pupillen, die Lider;
Was war das? kein Mensch dreht die Zeit zurück…
vorbei, verweht, nie wieder.

Du mußt auf deinem Gang
durch Städte wandern;
siehst einen Pulsschlag lang
den fremden Andern.
Es kann ein Feind sein,
es kann ein Freund sein,
es kann im Kampfe dein
Genosse sein.
Er sieht hinüber
und zieht vorüber…
Zwei fremde Augen, ein kurzer Blick,
die Braue, Pupillen, die Lider.
Was war das?
Von der großen Menschheit ein Stück!
Vorbei, verweht, nie wieder.(1930)

Ulls a la gran ciutat Quan vas cap a la feina/ ben d’hora al matí,/ si estàs aturat a l’estació/ amb les teves preocupacions:/ la ciutat et mostra/ en l’embut suau/ d’ asfalt de la gent/ milions de rostres:/ dos ulls estranys, una ràpida mirada,/ celles, pupil·les, parpelles -/ Què fou això ? Potser la felicitat de la teva vida…/ ha passat, se n’ha anat, mai més. Durant la teva vida/ camines mil carrers;/ veus en el teu camí, els que t’han oblidat./ Un ull fa senyals,/ sona l’ànima;/ l’has trobat,/ només per uns segons…/ Dos ulls estranys , una ràpida mirada,/ celles, pupil·les, parpelles-/ Què fou això ? Ningú no fa retrocedir el temps…/ ha passat, se n’ha anat, mai més. Has de tornar al teu camí/ que passa per ciutats;/ veure durant un instant/ l’altre desconegut./ Pot ser un enemic,/ pot ser un amic,/ pot ser algú que en la lluita/ esdevé el teu company./ Una mirada/ i passa de llarg…/ Dos ulls estranys , una ràpida mirada,/ celles, pupil·les, parpelles-/ Què fou això?/ Només un instant per l’humanitat!/ ha passat, se n’ha anat, mai més. (trad. Enric Bou)

Ojos en la gran ciudad Cuando vayas al trabajo/ a primera hora de la mañana,/ cuando te encuentres en la estación de trenes/ acompañado de tus preocupaciones,/ te mostrará la ciudad,/ en un embudo de asfalto liso/ con millones de rostros humanos,/ dos ojos extraños, una rápida mirada,/ cejas, pupilas, párpados./ ¿Qué era eso? Quizás suerte…/ Consumado, concluido, nunca más. Tu vida camina/ sobre millones de calles/ Tú observas el camino/ que te ha olvidado./ Un ojo hace señas,/ resuena el alma/ lo encontraste/ apenas unos segundos…/ Dos ojos extraños, en una rápida mirada,/ cejas, pupilas, párpados./ ¿Qué era eso? Nadie tuerce de retorno el tiempo…/ Consumado, terminado, nunca más. Debes volver  a tu camino/ atravesando ciudades/ miras, lo que dura un latido,/ a los otros extraños./ Puede que se trate de un enemigo,/ de un amigo,/ pudiera ser tu compañero de batalla,/ Él mira a otra parte/ y arrastra el pasado…/ Dos ojos extraños, una rápida mirada,/ cejas, pupilas, párpados –/ ¿Qué fue eso?/ ¡Apenas un instante para la Humanidad entera!/ Consumado, terminado, nunca más./ (trad. Davy Noguera)

Occhi nella grande città Se avete intenzione di lavorare/ la mattina presto,/ se ti trovi alla stazione ferroviaria/ con le vostre preoccupazioni:/ dal momento che appare la città/ asfalto liscio si/ persone in imbuti/ Milioni di facce:/ Due occhi strani, un rapido sguardo,/ le sopracciglia, gli alunni, i coperchi -/ Che cosa è stato? forse la vostra felicità …/ andato, andato, mai più./ Si va giorni della tua vita/ un migliaio di strade;/ che vedete sulla vostra attrezzatura, la/ ti sei dimenticato./ Un occhio chiama,/ l’anima suona;/ lo avete trovato,/ solo per i secondi …/ Due occhi strani, un rapido sguardo,/ le sopracciglia, gli alunni, i coperchi -/ Che cosa è stato? Nessun uomo gira indietro il tempo …/ Andato, andato, mai più. Avete il vostro ingranaggio/ vagare per le città;/ vedere un impulso lungo/ l’altro straniero./ Può essere un nemico,/ può essere un amico,/ può essere il vostro compagno in battaglia./ Due occhi strani, un rapido sguardo,/ le sopracciglia, gli alunni, i coperchi -/ Che cosa è stato?/ Che cosa è stato?/ Andato, andato, mai più.

Eyes in the City / When you go to work/ early in the morning/ when you stand in the station/ with all your troubles:/ the city shows you/ asphalt-smooth/ in a funnel of people/ a million faces:/ Two strange eyes, a quick glance,/ the brows, the pupils, the lids -/ What was that? Your happiness,/ perhaps…/ gone, passed, no more. All your life you walk/ on a thousand streets;/ you see on your way,?/ those who forgot you./ An eye winks,/ the soul rings;/ you found it,/ only seconds long…/ Two strange eyes, a quick glance,/ the brows, the pupils, the lids -/ What was that? No one turns back the time…/ gone, passed, no more. You’re obliged on your way/ to wander through cities;/ you see for a pulsebeat/ the unknown other./ It could be a fiend,/ it could be a friend,/ or could in the struggle/ offer a hand./ A looking over/ then passing by…/ Two strange eyes, a quick glance,/ the brows, the pupils, the lids -/ What was that? A piece of grand humanity!/ Gone, passed, no more. (trans. by indeterminacy@gmail.com)

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s