Al Mascaron (amb un artesà)

Mascaron0

Un dia estrany. Dotze d’octubre. Aniversari de la Sarah, que és lluny, molt lluny, prop de Kandahar. Mentre els unionistes es manifesten pel carrers de Barcelona en forma de minoria sorollosa, i un grup d’exaltats encara més –esperem– minoritari es manifesta vestits de feixistes i, he sentit dir, proferint greus insults i amenaces contra els periodistes i el president de la Generalitat, i a Lampedusa continuen trobant ofegats que intentaven arribar a la terra de promissió (ni Itàlia ni Espanya, sinó Alemanya o França), i el serial de B. per poder ser expulsat del senat italià continua en forma esperpèntica, i és el dia després de la mort a cent anys d’Erich Priebke, un ex capità de les SS, responsable de la matança de la Fosses Ardeatines que va ocórrer el 24 de març de 1944 quan 335 italians -majoritàriament presos polítics reclosos a la presó romana de Regina Coeli, dels quals 75 jueus, escollits a l’atzar- van ser afusellats pels nazis en represàlia per la mort de 33 soldats alemanys en un atemptat comès el dia anterior pels partisans a la Via Rasella, on es trobava la seu romana de la Gestapo, i Priebke va poder escapar a l’Argentina, però va ser descobert el 1995 a Bariloche, i portat a Itàlia, ha viscut des de llavors en presó domiciliària a Roma, i demà el fonamentalisme catòlic farà una missa negra a Tarragona. Dies de plom. Wozu Dichter in dürftiger Zeit [per què poetes en aquest temps miserable]?

Una mica de llum i optimisme. Sopem al Mascaron. Temple dels antipasti amb peix del dia pescat a la laguna de Venècia i de la pasta amb llagosta (avui ens la fan amb cloïsses). Entres (has de reservar sempre) i Gigi i Bepi et duen el que tenen més fresc sense haver de perdre el temps llegint la carta.

El local està decorat amb molts dibuixos regalats per artistes que han menjat aquí.

Mascaron4Mascaron5

L’ocasió és la projecció a la Biennale d’art d’un film produït per la RAI fet per la Simona Confalonieri i l’Azalea Seratoni, “Intorno a Marisa. Le opere, gli amici e le parole di Marisa Merz” en el qual interviuen la Chiara que va ser curatrice de l’última gran exposició dedicada a la Marisa Mertz a la Querini Stampalia, durant la Biennale del 2011, Marisa Merz non corrisponde eppur fiorisce.

Sec al costat de Daniele, el company de la Simona. Li pregunto a què es dedica i em diu que és artesà. Restaura mobles. M’explica el procés per reparar un moble quan li arriba al taller. Durant un parell de dies es tracta d’observar-lo amb calma, mentre acaba altres feines, per anar-lo coneixent, aprendre com funcionen els mecanismes: els calaixos secrets, els moviments atàvics per obrir-lo i tancar-lo. Després inicia una lluita cos a cos per arribar a les entranyes. Són dies i dies, de rascar, de restaurar, de recuperar les formes perdudes, els trossos de fusta menjats per les bèsties, per l’assot implacable del temps. Després ve un moment de renaixença, el moble torna a viure, i es pot ja pensar a envernissar-lo, protegir-lo dels elements. Ha passat una setmana, potser deu dies. I arriba el moment que ja està llest, es pot transportar a casa del client. Em diu Daniele que és el moment més difícil, el més delicat. Perquè s’ha de separar d’algú, d’una cosa que ha conegut íntimament i perquè el moble, malgrat ser de fusta, ha esdevingut de vidre. Es pot trencar, una rascada espatllaria tot l’esforç.

En aquests dies de desastre el millor deu ser treballar amb les mans, tornar a unes formes de vida elementals i fer coses que tenen un resultat cert: cuinar un bon peix, restaurar un moble.

Mascaron11

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s