Ae Cravate (amb Brodsky)

@SubiranaJaume,  @treblamorales, @veneciadiferent

Image

Ae Cravate és una osteria típicament veneciana. L’amo i cambrer és Sigfrido, que abans regentava el restaurant La Colombina di Sigfrido e Domenico amb un soci, Domenico, que és bon amic nostre. Domenico, és un xef sicilià que cuina el peix amb una delicadesa espectacular. Van partir peres fa un parell d’anys i ara Domenico té el restaurant Bentigodi di Chef Domenico, a tocar del gueto.

Image

Sigfrido diu que el seu ex-soci tenia massa idees, volia fer una cuina molt complicada i més cara. Ell prefereix tenir un restaurant molt més petit, amb cuina simple, del temps. No hi ha carta, i ell recita els plats del dia. Ae Cravate (Santa Croce 36/36) és un molt bon restaurant venecià, on la pasta, peix i risottos són sempre un tir segur. De preu moderat, en sortir no necessites mai prendre un got de bicarbonat.

Image

Hi vaig anar dilluns amb el Jaume Subirana, mentre ens recuperàvem de la visita d’Itamar Even-Zohar i el seu càustic humor. I les seves prevencions afectives. Per donar-me les gràcies pel sopar que havia organitzat a casa, Itamar em va dir que si ell fos suec m’hauria dit “Moltes gràcies pel sopar d’ahir”. I que d’aquí un any encara m’enviaria un imèil donant les gràcies. Diu que és com una mena d’hipoteca. La conversa amb el Jaume, després de discutir aspectes del reader que estem preparant per Liverpool University Press, va derivar molt ràpidament cap a la corrupció política, italiana i espanyola (i catalana), els desastres del finançament de la universitat, que ha eliminat en molt poc temps qualsevol possibilitat de vida normal, de futur per als joves. Ens va evitar de caure en la depressió total el bon menjar i la poesia.

Per sort uns fetuccini amb gambetes i carbassó ens van salvar del malastre d’uns temes de conversa massa tristos. El Jaume, sempre entusiasta de Brodski em va regalar amb uns versos que havia trobat:

“Aquest aquari de marbre, buit, ideal per a qualsevol ressonància” (Joseph Brodsky, parlant de Venècia).

Som encara a la tardor, però recordava el que va escriure Brodsky al NYT el 1992: “The winter light in this city! It has the extraordinary property of enhancing your eye’s power of resolution to the point of microscopic precision—the pupil humbles any Hasselblad lens and develops your subsequent memories to National Geographic sharpness.”

Paraules de poeta que ens fan oblidar les misèries del present.

Un poeta del qual Judit Díaz Barneda n’ha fet una magnífica traducció i selecció, Poemes escollits. Com diu David Castillo al pròleg: “Brodsky és un arquitecte de les imatges poètiques, un geògraf de la dimensió entre l’espai i el temps”.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s