RābindranāthTagore, “Song Unsung”

Amarta Sen, premi Nobel d’economia i com a tal excel·lent crític literari, ha escrit a The Argumentative Indian (2005) sobre Rābindranāth Tagore, premi Nobel de literatura: “L’escriptor profundament original, conegut pels lectors bengalís per la seva prosa elegant i màgica poesia bé, no és el predicador admirat –i després rebutjat– a Londres, com a un guru espiritual. Tagore era molt més que un poeta summament versàtil, ja que també va ser un gran contista, novel·lista, dramaturg, assagista i compositor de cançons, així com un talentós pintor els quadres del qual, amb la seva barreja de representació i abstracció, només ara estan començant a rebre el reconeixement que han merescut des de fa molt temps. Els seus assajos, d’altra banda, tracten de literatura, política, cultura, canvi social, creences religioses, anàlisi filosòfica, relacions internacionals, i molts més temes.” Per concloure: “És en la sobirania del raonament –raonar sense por en llibertat– que podem trobar la veu permanent de Rabindranath Tagore.”

Una mostra de la seva poesia:

Song Unsung

The song that I came to sing remains unsung to this day.
I have spent my days in stringing and in unstringing my
instrument.
The time has not come true, the words have not been rightly set;
only there is the agony of wishing in my heart.
The blossom has not opened; only the wind is sighing by.
I have not seen his face, nor have I listened to his voice; only I
have heard his gentle footsteps from the road before my house.
The livelong day has passed in spreading his seat on the floor;
but the lamp has not been lit and I cannot ask him into my house.
I live in the hope of meeting with him; but this meeting is not yet.

Traduït per Tagore del bengalí

.Image

Cançó no cantada

La cançó que havia vingut a cantar segueix sense ser cantada fins avui.
He passat els dies afinant les cordes del meu instrument.
No ha arribat el moment, no he trobat les paraules adequades;
només l’agonia de l’afany en el meu cor.
La flor no s’ha obert, només el vent sospira.
No he vist la seva cara, ni he escoltat la seva veu;
Només he sentit els seus passos suaus a la carretera davant de casa.
Tot el dia interminable de la meva vida l’he passat preparant la seva estora a terra;
però no he encès el llum i no puc invitar-lo a casa meva.
Visc amb l’esperança de coneixe’l, però quan el trobaré?

(versió EB)

Advertisements

One thought on “RābindranāthTagore, “Song Unsung”

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s