Wisława Szymborska, “La vida difícil amb la memòria”

simic_1-122211_jpg_340x500_crop_q85

Sóc mal públic per la meva memòria.
Vol que escolti sempre la seva veu,
però m’inquieta, he de tossir,
escolto i no escolto,
surto, torno i surto de nou.

Vol tota la meva atenció i temps.
Quan dormo, li és molt fàcil.
Durant el dia depèn, i no li agrada.

M’ensenya sempre cartes velles, fotos,
detalls més o menys importants,
em fa veure paisatges que ja havia oblidat,
els omple amb els meus morts.

En les seves històries sóc cada vegada més jove.
És agradable, però, per què sempre aquesta història?
Els mirall diuen una altra cosa.

S’enfada quan encongeixo les espatlles.
Llavors es venja i em retreu tots els vells errors,
greus, que he oblidat fàcilment.
Em mira als ulls, esperant una reacció.
Em consola a la fi, podia haver estat pitjor.

Vol que visqui només per ella i amb ella.
Preferiblement en una habitació fosca, tancada,
però en els meus plans d’avui és sempre assolellat,
els núvols es mouen, els carrers dia a dia.

A vegades no puc més de la seva companyia.
Proposo que ens separem. A partir d’ara i per sempre.
Llavors somriu compassivament,
perquè sap que per a mi també seria una condemna.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s